Plomall de mantell

Un superplomall generat per processos de refredament en el mantell.[1]

Un plomall de mantell (en anglès: mantle plume) és un hipotètic diapir tèrmic que roques anormalment calentes empenyen i fusionen al límit del nucli del mantell (discontinuïtat de Gutenberg) i emergeixen a través del mantell de la Terra. Aquesta hipòtesi es va presentar l'any 1971[2] per explicar regions volcàniques que no es podien explicar per la teoria de la tectònica de plaques.

La hipòtesi dels plomalls de mantell no està universalment acceptada. Una altra hipòtesi per explicar regions volcàniques inusuals és el "Model de placa".[3]

  1. Based upon Figure 17 in Matyska, Ctirad; Yuen, David A. «Lower-mantle material properties and convection models of multiscale plumes». A: Foulger, G. R.. Plates, plumes, and planetary processes. Geological Society of America, 2007, p. 159. DOI 10.1130/2007.2430(08). ISBN 0-8137-2430-9. 
  2. Morgan, W. J. «Deep mantle convection plumes and plate motions». Bull. Am. Assoc. Pet. Geol., 56, 1972, pàg. 203–213.
  3. Foulger, G. R.. Plates vs. Plumes: A Geological Controversy. Wiley-Blackwell, 2010. ISBN 978-1-4051-6148-0. 

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search